Buaaaaaaaaaa, etc,etc, menudo discaso s'ha marcat els bascs Cordura. Faig una cridament a tothom per a que compartisca aquest disc i gaudisc d'ell, ja que és un disc bestial. Estem a punt d'acabar l'any, i amb el rollet dels Cordura, l'acabareu amb molt de bon rollo. El segon disc del grup, que han colgat des del seu myspace, per a descarregar gratuïtament, escolteu-lo i de segur vos animeu per pillar-lo original. He de confessar-vos que el seu primer CD "La Ridicula Mecanica De La Vida Moderna" no em va convèncer molt. El seu Post-Hardcore, Post-Punk o tot el "Post" que tu vulgues, però aquest és el millor treball de la banda. Un disc ple de melodia i riffs amb molt de gust, una veu que acompanya perfectament cada estrofa i que fa un poc més especial la composició de nota darrere nota d'aquest grup. Editat amb el segell burgales, Fragment Records, per segona volta. I el millor que he escoltat en els últims mesos, ni els grups americans, ni els europeus, han tingut que vindre els bilbaïns Cordura, per treure'm de la meua monotonia musical. Enhorabona per aquesta gent, per este treball. BAIXEU I DIFONEU LA PARAULA DE CORDURA!
EEIII penya com vos a anat el pont? espere que molt be.
Aques disc que vinc a pujar-vos mel guardava per a pujar-lo ahir, però com que estava de pont fora casa i tal no hi vaig poder així que imagineuse que estem a dia 8 de desembre.
Tal dia com huí (8 de desembre) de fa 5 anys un tarao amp una pistola ens va deixar sense un dels maxims exponents de la guitarra electrica de les últimes décades. En un concert de Damageplan (el grup on tocava en eixe moment Dime) en Ohio, mentre portaven poc mes d' un minut tocant, Nathan Gale va pujar al escenari i li va pegar 6 tirs a Dimebag (dos de ells al cap) que el varen matar al acte i en total va pegar uns 15 tirs matant ademés a tres persones mes i ferint-ne a dos.
A raó d' aquest drama s' hi van fer varios tributs a aquest meravellos músic per part de molts altres músics, amics i coneguts. Aquestos son un exemples:
I aquest és el meu particular tribut al meu ídol 5 anys després.
El disc que avuí puje és per a mi el millor d' aquesta brutal banda que va pegar un gir de 180º graus al Metal de la època. El Cowboys és un disc molt variat amb seccions molt canyeres i altres de molt sentides. Combina el metal més potent dels Pantera de a partir del Vulgar amb un toc dels pantera anteriors més heavys.
D' aquest disc ,i seguint en forma d' homenatge al més gran, destacaria la cançó cementery gates (que és la que més m' agrada) i the sleep que te un dels millors solos que he escoltat en tota ma vida.
Rap des de la perifèria barcelonesa. Aquest és el tercer treball del Nota, dos maquetes, que podreu descarregar des del seu myspace i aquest, que és el seu primer llarg . Hip Hop en català, amb moltes col·laboracions del mon del hip hop, com Rodri d'At Versaris o els bascs Raperos De Emaus. El que està clar, el hip hop en català cada vegada és més habitual i la gent esta animant-se a fer-lo. Un disc del tot recomanable, per a la gent que li agrade el Hip Hop, cal destacar "El Nota" com un de les noves promeses dins del Hip Hop del país. Espere que vos mole. Jo encara no l'he escoltat en profunditat, però de moment, sona bestial!
Dos dels referents més importants de la "Movida Madrilenya". Els dos amb el seu rollet obscur i tètric, encara que Paralisis Permanente és per a mi un dels millors referents punk que ha tingut l'estat espanyol. Aquesta és la primera referencia dels dos grups, i aquest Split fou enregistrat l'any 81'. Gabinete Caligari van començar amb eixe post punk obscur, junt als Paralisis Peramente. Aquest split te unes lletres molt fúnebres i mortuòries, encara que Gabinete Caligari va canviar desprès el seu rollet a fer un rock amb lletres més poper. Paralisis Permanente va acabar per desfer-se, deixant així un dels millor grups punk de parla castellana. Diuen que estaven influenciats pel "New Wave" britanic, com grups com Joy Division, entre altres, i nombraven aquest rollet After-Punk, jo crec que això ja era per fer-se més pros o parèixer més interessants en aquest aspecte, el punk és punk i au! Un dos grans referents, del que ha molts melancolics els agradara tindre aquest treball. 4 temes en format single i un rip molt ben fet que esta rulant per internet. BAIXEU!
Milwaukee és un grup de Laguna de Duero i fan un post rock bonissim. Aquest és el seu ultim treball i fou enregistrat el 07'. Molta melodia, amb unes bases rítmiques molt agradables, quasi al punt del extasiï (això cadascú que ho agafe com vulga, jajaja). Donat que aquest estil, no és nou per vosaltres i el grup Milwaukee ja porta algun temps i dos treballs a l'esquena, per descomptat sabreu apreciar el treball dels val·lisoletans Milwaukee. Post rock amb molt de sentiment, amb una bona elaboració i sobretot un gran esforç per part d'ells alhora de compondre. Espere que vos agrade :)
Be, en principi vull dir que no soc un expert d'aquest estil, em guie per el que he anat lleguin per internet i informant-me un poc d'aquest mon.
El Doo Wop que en castellà/català es sol conèixer més pel nom Du Dua, va neixer a principis dels 50' fins als 60' i en aquell moment es van crear més de 15.000 grups d'aquest estil, fen-se un dels moviments més gran de l'època en Estats Units. La diferencia d'aquest estil, es que va néixer dos sectors musicals i simplement es basaven en el color de la pell dels components, formant-se així el Black Doo Wop, el White Doo Wop i en alguna ocasió, encara que era molt estrany hi havien grups mixtes.
White DooWop: La majoria dels grups eren fills d'Italians emigrants als Estats Units i encara que era el mateix estil de musica ells es diferenciaven perquè la seua musica s'assemblava o recordava més a les tarantel·les italianes. Un grup famós van ser els Dion & The Belmonts, que els components eren gent de la classe obrera de Nova York, més en concret del Bronx i tots eren fills d'immigrants italians. El grup va néixer el 57' i molts diuen que son part del rollo Rockabilly. Les similituds no son tant llunyanes, igual Rockabilly o el Rock'n'Roll dels 50, tenen un mateix patró i un formació de base rítmica amb piano, contrabaix, guitarra i bateria. Paral·lelament el rock'n'roll anava acompanyant aquest estil i finalment ja va anar agafant per posar-se de moda als anys 60', per deixar quasi extint l'estil White DooWop, on després van vindre els "Girls Groups" i alguns com per exemple, van fer una evolució del DooWop sota l'influencia del BritPop, que donara l'estil "West Coast" o el "Mersey Beat".
Dion & The Belmonts Dion Wish Upon A Star
Alone Whit Dion
Black DooWop: Sota l'influencia dels ritmes africans, del gospel, agafa l'influencia el estil Black Doo Wop, formant-se així els primers grup A capella, on ells interpretaven els instruments amb la boca. Un dels promotors van ser The Platters (els pares del famós Only You) el grup estava compost per 5 persones, 4 homes i una dona. El provenia de Los Angeles i va començar el 53' per acabar disolvent-se el 60'. Molts els vinculaven al rhythm and blues encara que els seus principis foren el DooWop. El grup no va destacar molt sobre la resta fent DooWop, fins que al final els va agafar un mànager i va convertir en estrelles del Rhythm and Blues i Pop. Molts grups com ells, van començar fent DooWop, per acabar al final fent musica Soul.
El principi del DooWop era l'Acapella, encara que molts al final ja van incorporar instruments en les seues composicions, piano, guitarra, bateria, contrabaix, fent així un patro d'instruments, al igual que al White DooWop. El Black DooWop finalment també va caure en l'oblid a partir dels anys 60' on ja els grups que hi quedaven es va convertir tots al Soul, deixant així millor temps arrere.
The Platters Great Collection
Descarrega: Part1 Part2
Finalment aquest estil musical va caure en l'oblid, encara que hi han molts grups que han agafat l'influencia d'aquest grups i continuen fent musica com aquest, encara que la majoria ho agafen com a un hobby, ja que actualment aquest estil no te eixida. En l'estat espanyol desconeix res d'aquest estil, com ja he dit abans, no soc un expert en aquest estil, simplement em feia goig mostrar-vos aquest rollet i la veritat és que, la musica es molt bona. Encara que puc dir que més tard va arribar els famosos Los Rebeldes i feien aquest rollet musical, junt al rock'n'roll. A continuació vos deixe en algun grup més de DooWop americans i un en castellà, encara que el grup no era espanyol. Espere que vos agrade aquest post.
Feia temps que es veia Hip Hop pel blog. Avui vos deixe en un xic de Madriz que ara mateixa esta pegant molt fort en el mon del Hip Hop. Lletres llibertaries i socials, sobretot del dia a dia i que a tots de segur hem viscut. La peculiaritat que tenen les seues cançons, que no és el típic grup o mc de sempre, xulo i vaciló, aquest és molt diferent i les seues lletres ho diuen pror be. Feia temps que no escoltava hip hop, pero Mentenguerra ha despertat el meu cuquet raperil. Ell mateixa ha colgat els seus treballs per descarregar, des del seu myspace podeu accedir a ells, el que esta clar, si et molen, hi ha que comprar-los! Rap combatiu, rap llibertari i sobretot rap ben fet. Menys lletres de xuleria i tonteries de "gangsta" pfffffffffffffffffffffffffffff, mentenguerra mola molt més. Compartiu!
Un clàssic del american hardcore, Hüsker Dü. El grup va néixer a finals dels 70 i va començar com un grup hardcore punk, passant després als ritmes melòdics, arpegis, algun teclat i el més estrany d'aquest grup, algun que altre tema psicodèlic instrumental. Aquest disc és un abans i desprès de la banda, a partir d'aquest ja comencen amb la seva etapa (per dir-ho d'alguna manera) "post-hardcore" o "rock alternatiu". El disc fou enregistrat el 84' i fou el seu tercer treball. Alguns diuen que van ser influencia dels Nirvana, Pixies o Dinosaur Jr, entre altres. El grup es va separar el 88' abans de que realment foren coneguts, encara que van ser de les primeres bandes "underground" que firmava en una casa discogràfica com Warner Bros. Records. Uns autèntics amants de la musica que feien els Beatles i The Byrds, això va ser a que el grup agafara aquesta dinàmica en "Zen Arcade". Un gran grup, espere que vos agrade!
The Paragons és un grup jamaicà de rockstedy. El grup va neixer a Kingston el 60' i no se molt d'ells, la veritat, el que si se, és que son dels primeres en el rollo del rockstedy. Segons la wikipedeia (creu-t'ho si vols) el rockstedy neix arrel d'una ola de calor que va ocorrer en la illa a principis dels seixanta. Per culpa de la calor els musics dels grups d'ska, reduïen la seua velocitat perque acabaven esgotats en les seues actuacions. El rockstedy és un ska molt més lent, sense arribar a ser reagge. Be desprès d'aquesta explicació wikipediera, vos deixe en el disc, que fou editat el 82'. Gaudiu-ne d'ell!
Este bloc ha sigut creat per divulgar musica i tot tipus d'art, tot esta fet de manera desinteressada, on l'únic fi, és compartir. Ningú guanya diners d'ací, però el que si diem, és que, si t'agrada un disc, compra'l, t'animem a que ho fases. Si algú vol que llevem el seu disc del bloc, sols te que dir-ho i ho farem ràpidament. Gaudiu del bloc i del compartiment de musica, perquè compartir es normal encara que Ramoncin i la seua SGAE ho intenten evitar. Recordeu, compartiu i no feu mal us del contingut d'este bloc.
